Avui ens dedicarem a un peix blau, molt apreciat pel seu sabor i les seves qualitats nutricionals.
A més, el podem consumir durant tot l’any i de diverses maneres: fumat, al forn, en amanides, amb sushi… Parlem del salmó.

Avui a l’espai sobre Alimentació Saludable de Consum us explicarem les seves propietats i us donarem consells per cuinar-lo i consumir-lo.

Perquè… d’on prové el salmó que consumim?

Pràcticament tot el salmó que mengem aquí prové de l’aqüicultura, principalment de Noruega, Escòcia i Xile.
Perquè les condicions climàtiques i les aigües d’aquests països fan que s’hi desenvolupin els millors salmons.

I, si ens fixem en les propietats: quin és el seu valor nutricional?

El salmó és molt nutritiu, i un dels aliments més saludables del món. És ric en vitamines B12, B6 i les liposolubles D i E. I conté proteïnes, àcids grassos essencials i minerals, com el iode, el fòsfor, el seleni i el potassi. A més, el seu contingut en hidrats de carboni és molt baix.

Dit això. Quina quantitat és recomanable consumir-ne?
Els nutricionistes aconsellen menjar-ne entre 1 i 2 vegades a la setmana, perquè té una quantitat important d’Omega-3. Com que té un contingut elevat de greix a la carn, el seu valor energètic és superior al d’altres peixos.

Si ens concentrem en els beneficis que ens aporta, hem d’enumerar els següents:
En ser ric en omega-3, beneficiós pel cor i pel sistema circulatori.
També ajuda a controlar els nivells de colesterol i triglicèrids.
Les vitamines que conté afavoreixen el sistema nerviós.
El iode ajuda al correcte funcionament de la tiroide.
I, com que conté fòsfor, reforça el manteniment dels ossos.
A més, té seleni, bo per al sistema immunitari.
Va, us donem ara alguns consells per comprar-lo.

Ja sabeu que el salmó es pot trobar fresc, congelat o fumat. Si el comprem fresc, cal fixar-se que la pell sigui brillant, amb colors vius, que la carn sigui ferma i els ulls estiguin brillants.

I per conservar-lo?
Quan arribem a casa l’hem de refrigerar ràpidament. El millor és posar-lo en un recipient tapat o cobert amb paper d’alumini o plàstic alimentari. Però mai no l’hem de guardar amb el paper de la peixateria, ja que es deterioraria ràpidament. I ens l’hem de menjar abans de dos dies.

És recomanable cuinar-lo a la planxa o al forn; i evitar fregir-lo, perquè una cocció excessiva pot oxidar els seus greixos essencials.

Però, també consumim molt salmó fumat; és cert que es conserva més temps?
Sí, és cert. El fum, a més de modificar el sabor, la textura i el color del salmó, conté compostos que n’eliminen els bacteris.

Pel que fa a les propietats, té algunes diferències amb el salmó fresc. Cal destacar que conté fins a 25 vegades més sodi; per tant, cal consumir-lo amb moderació.

T’ho expliquem tot, de la mà amb @consumalimentació, en la nova càpsula d’Alimentació Saludable.

🔗 Pots veure-la completa a l’enllaç que et compartim a les stories, al nostre Spotify i al canal de YouTube.

#consellalimentació #alimentaciósaludable #salut #menjarbé @viuredesdelessencia @gloria.montasell #viuredesdelessencia #viureambessencia #capsulestv #programatv #salmo

Hi ha aliments que, quan se serveixen a taula, tenen una alegre benvinguda assegurada. Entre aquests hi ha, sens dubte, el marisc.

Coneixeu les varietats de marisc que existeixen?

Us ho expliquem avui, a l’espai sobre Alimentació Saludable de Consum, perquè pugueu sorprendre els vostres convidats.

• D’una banda, tenim els crustacis: tenen dos parells d’antenes, un cos segmentat i extremitats articulades. N’hi ha de molt populars:

ELS CRANCS: solen consumir-se bullits, i se’n mengen les potes, les pinces i l’interior del cos central. La carn és delicada i exquisida, però cal disposar dels estris adequats per trencar-ne la closca, que és molt dura.

LLES LLAGOSTES: són marisc de mida gran. El seu sabor és més suau, però igual de deliciós.

GAMBES VERMELLES: molt utilitzades per preparar arròs o cuinar a la planxa. Com la resta de crustacis, el seu sabor més intens es troba al cap.

O ELS ESCAMARLANS: de carn ferma, són un dels crustacis amb més tradició gastronòmica al nostre país. Solen preparar-se a la planxa.

• D’altra banda, existeixen els mol·luscs: es caracteritzen per tenir un cos tou i, en la majoria dels casos, una closca dura que els protegeix.
Tot i això, no tots tenen una closca externa visible, com és el cas dels pops i les sèpies. Entre els més populars, trobem:

ELS MUSCLOS: destaquen pel seu sabor intens a mar i per la seva textura carnosa i suculenta.

LES OSTRES: són famoses per la seva textura suau i el seu sabor salat, i són les autèntiques joies del mar.

LES CLÒTXINES: molt versàtils a la cuina, es poden preparar soles, amb una salsa marinera o per acompanyar altres plats, com guisats o calderetes.

O LES VIEIRES I PETXINES VARIADES (zamburiñes, en gallec): són una exquisidesa molt apreciada a la gastronomia.

Com dèiem, entre els mol·luscs també hi ha els CALAMARS: amb un sabor suau i molt gustós, són ideals tant per plats senzills com per receptes més elaborades.

ELS POPS: la carn és ferma, però tendra, alhora. I el seu sabor intens els converteix en un ingredient protagonista en nombrosos plats.

O LES SÈPIES: la seva versatilitat permet elaborar un gran nombre de plats. Tant la podem menjar a la planxa, com incorporar-la en arrossos o guisats.

Però, quines propietats nutricionals té el marisc?

• Doncs és font de proteïnes d’alt valor biològic, ja que proporcionen aminoàcids essencials. Per això, són ideals per a dietes que afavoreixin la recuperació muscular.
• I és baix en greix: el marisc té un nivell molt baix de calories i de greixos. Així, és apte per a dietes d’aprimament, perquè, a més de ser ric en proteïnes, produeix un efecte saciant.
• I, a més a més, ofereix una gran aportació de vitamines: entre les quals trobem les vitamines, E, A i del grup B.

T’ho expliquem tot, de la mà amb @consumalimentació, en la nova càpsula d’Alimentació Saludable.

🔗 Pots veure-la completa a l’enllaç que et compartim a les stories, al nostre Spotify i al canal de YouTube.

#consellalimentació #alimentaciósaludable #salut #menjarbé @viuredesdelessencia @gloria.montasell #viuredesdelessencia #viureambessencia #capsulestv #programatv #marisc

El xai és un tresor nutricional i gastronòmic. Tot i que Espanya és reconeguda com a país productor de bestiar boví, la carn de xai ocupa un lloc especial, sobretot en celebracions com Nadal, quan el seu consum es dispara. Tanmateix, més enllà del seu paper festiu, el xai és una carn que es mereix més protagonisme per les seves qualitats nutricionals i la seva versatilitat culinària.

Avui a l’espai sobre Alimentació Saludable de Consum parlarem del xai i de totes les seves propietats.

Comencem pels beneficis nutricionals.

És una carn vermella, d’alt valor nutricional, fonamental per a una dieta equilibrada. Conté:

– Aigua, que manté la suculència i la frescor de la carn.
– Proteïna d’elevat valor biològic: essencial per al desenvolupament i manteniment de la massa muscular.
– Greix: varia segons l’edat i la peça; les costelles són més greixoses i la cuixa, similar a la vedella semigreixosa.
A més, és font de minerals, com el fòsfor i el zinc, que contribueixen al manteniment dels ossos; i de potassi, que afavoreix el bon funcionament muscular. Entre les vitamines, destaca la niacina i les vitamines B6 i B12, que ajuden a regular el sistema nerviós i a combatre la fatiga.

Vinga, parlem ara d’alguns consells, importants per comprar i conservar bé el xai

És fonamental fixar-se que faci una olor agradable, tingui un to rosat i una capa de greix blanca. La millor època per adquirir-lo és la primavera.

A casa, cal consumir la carn fresca immediatament o conservar-la a la part més freda de la nevera.

I un cop encenem el foc: quina és la millor manera de cuinar el xai?

– D’una banda, tenim els rostits.

Les peces més recomanables per rostir són la cuixa i l’espatlla. I convé adobar la carn: com més jove i fresca sigui, menys adob necessita. Per al xai de llet, per exemple, n’hi ha prou amb untar-lo amb oli d’oliva, sal, all i herbes aromàtiques, i deixar-lo reposar una o dues hores.

El truc per a un rostit perfecte és controlar el temps i la temperatura: alta al començament i més baixa al final, regant la peça amb el seu greix o amb brou de carn perquè quedi ben sucosa.

Si el xai és d’edat més avançada, un adob amb vi, alls i herbes aromàtiques n’estovarà la carn i en potenciarà el gust, ideal per als sopars de Nadal.

– D’altra banda, també podem optar per guisats i estofats

En aquest cas, les millors peces són la falda i el pit. Després de fregir la carn hi hem d’afegir líquid (aigua, vi o brou) i coure a foc lent. Una pista: els guisats guanyen en sabor si es preparen amb antelació i es deixen reposar.

Ja ho veieu: la carn de xai és un aliment complet, i ple de possibilitats. Us animeu a donar més protagonisme al xai a la vostra cuina?

T’ho expliquem tot, de la mà amb @consumalimentació, en la nova càpsula d’Alimentació Saludable.

🔗 Pots veure-la completa a l’enllaç que et compartim a les stories, al nostre Spotify i al canal de YouTube.

#consellalimentació #alimentaciósaludable #salut #menjarbé @viuredesdelessencia @gloria.montasell #viuredesdelessencia #viureambessencia #capsulestv #programatv #xai