El xai és un tresor nutricional i gastronòmic. Tot i que Espanya és reconeguda com a país productor de bestiar boví, la carn de xai ocupa un lloc especial, sobretot en celebracions com Nadal, quan el seu consum es dispara. Tanmateix, més enllà del seu paper festiu, el xai és una carn que es mereix més protagonisme per les seves qualitats nutricionals i la seva versatilitat culinària.
Avui a l’espai sobre Alimentació Saludable de Consum parlarem del xai i de totes les seves propietats.
Comencem pels beneficis nutricionals.
És una carn vermella, d’alt valor nutricional, fonamental per a una dieta equilibrada. Conté:
– Aigua, que manté la suculència i la frescor de la carn.
– Proteïna d’elevat valor biològic: essencial per al desenvolupament i manteniment de la massa muscular.
– Greix: varia segons l’edat i la peça; les costelles són més greixoses i la cuixa, similar a la vedella semigreixosa.
A més, és font de minerals, com el fòsfor i el zinc, que contribueixen al manteniment dels ossos; i de potassi, que afavoreix el bon funcionament muscular. Entre les vitamines, destaca la niacina i les vitamines B6 i B12, que ajuden a regular el sistema nerviós i a combatre la fatiga.
Vinga, parlem ara d’alguns consells, importants per comprar i conservar bé el xai
És fonamental fixar-se que faci una olor agradable, tingui un to rosat i una capa de greix blanca. La millor època per adquirir-lo és la primavera.
A casa, cal consumir la carn fresca immediatament o conservar-la a la part més freda de la nevera.
I un cop encenem el foc: quina és la millor manera de cuinar el xai?
– D’una banda, tenim els rostits.
Les peces més recomanables per rostir són la cuixa i l’espatlla. I convé adobar la carn: com més jove i fresca sigui, menys adob necessita. Per al xai de llet, per exemple, n’hi ha prou amb untar-lo amb oli d’oliva, sal, all i herbes aromàtiques, i deixar-lo reposar una o dues hores.
El truc per a un rostit perfecte és controlar el temps i la temperatura: alta al començament i més baixa al final, regant la peça amb el seu greix o amb brou de carn perquè quedi ben sucosa.
Si el xai és d’edat més avançada, un adob amb vi, alls i herbes aromàtiques n’estovarà la carn i en potenciarà el gust, ideal per als sopars de Nadal.
– D’altra banda, també podem optar per guisats i estofats
En aquest cas, les millors peces són la falda i el pit. Després de fregir la carn hi hem d’afegir líquid (aigua, vi o brou) i coure a foc lent. Una pista: els guisats guanyen en sabor si es preparen amb antelació i es deixen reposar.
Ja ho veieu: la carn de xai és un aliment complet, i ple de possibilitats. Us animeu a donar més protagonisme al xai a la vostra cuina?
T’ho expliquem tot, de la mà amb @consumalimentació, en la nova càpsula d’Alimentació Saludable.
🔗 Pots veure-la completa a l’enllaç que et compartim a les stories, al nostre Spotify i al canal de YouTube.
#consellalimentació #alimentaciósaludable #salut #menjarbé @viuredesdelessencia @gloria.montasell #viuredesdelessencia #viureambessencia #capsulestv #programatv #xai