Conversem amb Àngela Grau, vinculada des de fa anys en el món de l´educació i les emocions, i acompanyant a families perquè sobretot en l´adolescència, l´escolta i la comprensió és la clau.

A mitxans de març 2020 és va deturar el temps i vàrem entrar a un present completament desconegut, que negava l´existència de qualsevol rutina.

Arrel de la pandèmia;
En col.lectiu adolescent del que parlarem avui, s´han multiplicat per 3 o més els serveis
d´acompanyament psicológic i emocional. Estem parlant d´enfermetats mentals, depressió…

Tot va molt ràpid i ara ens fan falta més eines que mai.

Una entrevista en la que la nostra convidada compartirá «eines essencials» que ha anat donant forma al llarg de la seva llarga experiéncia professional.

Marc Rodelles, Laura Dou i un essencial denominador en comú, viure l’art des de l’autenticitat i l’amor per la vida. D’aquí, l’èxit en tot el que fan, el darrer projecte que vàren portar a terme un solidari “Tortell de Reis”
que ens va deixar a tots captivats i que part dels beneficis anaven a AFADIS (associació de familiars i amics de persones amb discapacitat).

Moments de tertulia que ens fan reflexionar sobre el sentit de la vida i el valor de compartir lo essencial.

Amb aquestes paraules iniciem un viatge pel temps, un passat, present i futur amb Jaume Mateu, l´estimat “Tortell Poltrona”. Una conversa en la que recorda paraules compartides amb Charlie Rivel en la que li deia que treballar amb nens es meravellós perquè ells sempre tenen resposta. Agraït però per què amb els anys ha descobert que els pares i els avis també recuperen les seves emocions més inocents quan venen a veure l´espectacle. Tot i que li canvia l´expressió quan recorda les boques, els somriures tapats, “capats” diu ell, per la “punyetera”mascareta.
El seu Netflix es el contemplar a les persones que passen pel carrer, no saps com m´agrada, somriu. Estem tant aferrats al món del consum que no ens pot portar coses bones, la gent enlloc d´anar a ballar i riure va comprar o es queda imnotitzat amb el mòvil. Cada vegada ens tornem més “agelatus”, ens convertim en persones sense empatia o sensibilitat cap a l´altre. Comparteix amb nosaltres una frase del poeta Joan Brossa que sempre l´acompanya
“Tinc la riquessa de no voler ser ric i conec la utilitat de lo inutil”