Aquesta setmana ens aproparem a una beguda que és molt més que refrescant. Ens referim a l’orxata. I és que diversos estudis han demostrat les propietats nutricionals i els efectes positius que aquesta beguda té sobre la salut.
Avui a l’espai sobre Alimentació Saludable de Consum parlarem dels diferents tipus d’orxata i dels beneficis que ens aporta.
Quin és l’origen de la xufa, ingredient fonamental per elaborar orxata?
Es creu que la xufa, es plantava a l’antic Egipte, ja que s’han trobat xufes en l’aixovar funerari d’alguns faraons. També autors perses i àrabs de l’antiguitat mencionen els beneficis digestius i desinfectants de la xufa, utilitzada aleshores com a beguda medicinal per considerar-se energètica i diürètica.
Però, és la xufa un “superaliment”?
Efectivament, la xufa ha passat de fer-se servir només per elaborar orxata a convertir-se en un dels anomenats “superaliments”, sobretot per l’impuls d’algunes dietes com la paleolítica, basada en la idea d’una alimentació centrada en proteïnes i greixos. En els últims anys, la xufa ha vist multiplicada la seva demanda en països com els Estats Units, Alemanya o el Regne Unit, on es consumeix com a “snack” al natural amb el nom de “tiger nuts”, o en forma de farina per cuinar.
I què ens aporta la xufa a nivell nutricional?
Segons confirmen diversos estudis, aporta un gran nombre de nutrients essencials per al nostre organisme. És rica en àcids grassos insaturats, amb un perfil similar al de l’oli d’oliva, i és un aliment baix en sodi, per la qual cosa és apte per a persones amb hipertensió. La xufa està composta per àcid oleic, determinant en les seves propietats beneficioses per al colesterol i la salut cardiovascular.
Si ens fixem en les zones productores a Espanya,
hem de dir que la xufa es conrea en una zona clarament definida de la comarca valenciana de l’Horta Nord. A més, compta amb una Denominació d’Origen Xufa de València que avala la seva gran qualitat.
L’orxata, a més de líquida, es pot prendre d’una altra manera?
Efectivament. La forma líquida és la més estesa, però també es pot consumir granissada, que es presenta lleugerament per sota del punt de congelació per augmentar encara més el seu poder refrescant. Una cullera pot ajudar a prendre-la més còmodament.
A molta gent també li agrada en versió mixta, és a dir, meitat líquida i meitat granissada: en combinar-la amb el líquid fred es pot beure més ràpidament i permet gaudir-la millor amb els fartons.
I finalment, també es pot prendre gelada: en format gelat de pal sense afegits o en format crema, amb llet o nata afegida.
I segons la seva elaboració, quantes classes d’orxata podem trobar?
Podem diferenciar 4 tipus d’orxata:
Natural:
Es prepara amb la proporció adequada de xufa, aigua i sucre. El seu contingut mínim de midó és del 2,2%, el de greixos del 2,5% i més d’un 10% de sucres. Tant el midó com els greixos procedeixen exclusivament dels tubercles utilitzats en la preparació de l’orxata. Pot presentar-se líquida, granissada o congelada.
Natural pasteuritzada
És l’orxata que ha estat sotmesa a un tractament de pasteurització per sota de 72 °C, sense additius. La seva composició i característiques organolèptiques i fisicoquímiques són les mateixes que les de l’orxata natural.
Esterilitzada
Se sotmet a un procés que elimina, totalment o parcialment, el seu contingut en midó i, després, es processa a temperatura per assegurar la destrucció dels microorganismes. Té una mica menys de greixos que la natural, que també procedeixen dels tubercles, i també té més d’un 10% de sucres.
I finalment tenim l’orxata UHT
Igual que l’esterilitzada, se sotmet a un procés tecnològic que suprimeix o transforma, totalment o parcialment, el seu contingut en midó i es processa mitjançant un tractament tèrmic UHT que assegura la destrucció dels microorganismes.
Bé doncs, daquí el programa d’avui de Consum sobre ‘Alimentació Saludable’. Ens veiem la setmana que ve amb més consells de la Cooperativa. Moltes gràcies!