Amb aquestes paraules iniciem un viatge pel temps, un passat, present i futur amb Jaume Mateu, l´estimat “Tortell Poltrona”. Una conversa en la que recorda paraules compartides amb Charlie Rivel en la que li deia que treballar amb nens es meravellós perquè ells sempre tenen resposta. Agraït però per què amb els anys ha descobert que els pares i els avis també recuperen les seves emocions més inocents quan venen a veure l´espectacle. Tot i que li canvia l´expressió quan recorda les boques, els somriures tapats, “capats” diu ell, per la “punyetera”mascareta.
El seu Netflix es el contemplar a les persones que passen pel carrer, no saps com m´agrada, somriu. Estem tant aferrats al món del consum que no ens pot portar coses bones, la gent enlloc d´anar a ballar i riure va comprar o es queda imnotitzat amb el mòvil. Cada vegada ens tornem més “agelatus”, ens convertim en persones sense empatia o sensibilitat cap a l´altre. Comparteix amb nosaltres una frase del poeta Joan Brossa que sempre l´acompanya
“Tinc la riquessa de no voler ser ric i conec la utilitat de lo inutil”