Amb aquestes paraules iniciem un viatge pel temps, un passat, present i futur amb Jaume Mateu, l´estimat “Tortell Poltrona”. Una conversa en la que recorda paraules compartides amb Charlie Rivel en la que li deia que treballar amb nens es meravellós perquè ells sempre tenen resposta. Agraït però per què amb els anys ha descobert que els pares i els avis també recuperen les seves emocions més inocents quan venen a veure l´espectacle. Tot i que li canvia l´expressió quan recorda les boques, els somriures tapats, “capats” diu ell, per la “punyetera”mascareta.
El seu Netflix es el contemplar a les persones que passen pel carrer, no saps com m´agrada, somriu. Estem tant aferrats al món del consum que no ens pot portar coses bones, la gent enlloc d´anar a ballar i riure va comprar o es queda imnotitzat amb el mòvil. Cada vegada ens tornem més “agelatus”, ens convertim en persones sense empatia o sensibilitat cap a l´altre. Comparteix amb nosaltres una frase del poeta Joan Brossa que sempre l´acompanya
“Tinc la riquessa de no voler ser ric i conec la utilitat de lo inutil”

La pàndemia ens ha i està colpint a molts nivells. La nostra llar, allà on descansem, hauria de ser el nostre espai de regeneració i equilibri. Un bon descans es essencial i a dia d’avui encara som desconeixedors de l’impacte que greument pot provocar a la nostra salut. L’arquitecte i geobiòleg Pere León comparteix molts “Tips” perquè des de nosaltres mateixos ja poguem començar a fer petits (grans) canvis a casa nostra.

10 anys després ens retrobem al Viure des de l´essència amb el Director de cinema i TV Esteve Rovira. Una conversa que va més enllà de la seva figura professional, parlem de la seva mirada de vida deu anys desprès de la nostra darrera conversa a la ràdio, del seu present i futur. De les dificultats de gravar amb mascareta fins que diuen acció a plató i la negació de que surtin en pantalla. Alhora com la pandèmia li ha deixat una tristor molt profunda que està aprenent a gestionar i de la que ha après la importància de relativitzar.